El Taller d'Història de Celrà és una associació cultural d'àmbit municipal, constituïda el 1993, per tal d'estudiar, protegir i promocionar el patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic, etnològic i cultural de Celrà. L'entitat ha realitzat diferents publicacions, xerrades, exposicions i sortides per difondre el ric patrimoni celranenc.
Visita cultural el diumenge 23 de març de 2025
El Taller d'Història de Celrà ha organitzat el 23 de març de 2025 una visita guiada al poble de Cervià de Ter de la mà experta d’una historiadora, hem fet una passejada pel poble de Cervià de Ter, al Gironès, per descobrir el ric i sorprenent patrimoni que conserva del seu passat medieval. Hem visitat el Monestir romànic de Santa Maria de Cervià de Ter, la Torre de les Hores, hem recorregut els antics carrerons de la vila emmurallada, i pujat al Castell dels Senyors de Cervià.
DARRERA INFORMACIÓ:
11 de febrer de 2025. Ple de l'Ajuntament de Celrà:
Es pot seguir tot el detall de la documentació i de les accions ➡️
El Taller d'Història de Celrà ha apostat per millorar la comunicació de l'entitat amb les persones associades utilitzant els diferents canals electrònics (web, correu electrònic, WhatsApp, Instagram, Twitter, Facebook, YouTube) i així disposar una relació sense papers, augmentant l'eficàcia, l'eficiència i estalviant costos de correu postal.
Per aquest motiu us demanem, si encara no ho heu fet, ompliu el formulari d'autorització per rebre informació ►
DARRERES PUBLICACIONS DEL TALLER D'HISTÒRIA DE CELRÀ
S'ha presentat el llibre en un acte a l'Ateneu de Celrà ple de gom a gom. Ha obert la sessió la presidenta del Taller d'Història de Celrà donant la paraula al presentador de l'acte el periodista i celranenc Enric Nebot i Nonell que ha explicat un breu resum de la trajectòria de l'autor i del Taller d'Història i també ha fet esment a alguns dels capítols del llibre, amenitzant la seva exposició amb vivències seves a Celrà i algunes reflexions personals. Tot seguit l'Artemi Rossell Ferrer ha exposat històries del Celrà d'abans. S'ha clos l'acte amb la signatura d'exemplars del llibre per part de l'autor.
Aquesta publicació és la sisena de l'historiador Artemi Rossell i la quinzena del Taller d'Història de Celrà. Aporta informació de diferents àmbits històrics de la població de Celrà.
Aporta el coneixement de diferents aspectes, successos, moviments socials i transformacions econòmiques esdevinguts en la nostra comunitat en el decurs dels darrers segles. La feina d'investigació i el treball rigorós ens permet apropar-nos d'una manera molt acurada i planera a la realitat del passat de Celrà.
Aquesta publicació és la sisena de l'historiador Artemi Rossell i la quinzena del Taller d'Història de Celrà. Aporta informació de diferents àmbits històrics de la població de Celrà.
Amb aquesta obra el Taller d'Història de Celrà no només persegueix el coneixement acadèmic, sinó també la transmissió d'una identitat local i el reforç de l'orgull comunitari.
És un treball fet amb molta cura i dedicació adreçat a aquells lectors que estimen Celrà, amb l'esperança que sigui una eina útil i valuosa pels que vulguin entendre millor d'on venim i com s'ha forjat el nostre present.
A la venda el llibre d'autoria del Taller d'Història de Celrà l'any 2023, CELRÀ DESAPAREGUT, de la col·lecció Catalunya Desapareguda.
El llibre "CELRÀ DESAPAREGUT", recull més de 170 fotografies de carrers, indrets, oficis i persones de temps passats de Celrà. Des dels primers anys del segle XX i fins a les seves darreres dècades, aquestes imatges ens ajuden a constatar la gran transformació que ha sofert el poble, tant en l'àmbit urbanístic, com social, laboral, paisatgístic i religiós. Gràcies a l'arxiu fotogràfic de l'entitat i de particulars que ens han deixat fotografies, hem pogut aplegar i publicar aquestes velles imatges.
Per fer un tastet podeu visualitzar els següents vídeos:
Mensualment publiquem fotografies antigues de Celrà.
Motivació pel record, per la preservació, per la recuperació i la difusió de la memòria històrica fotogràfica i audiovisual de Celrà.
FOTOGRAFIA DEL MES DE JUNY DE 2025
Fotografia de Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944).
L'Ateneu de Celrà, edifici modernista, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), inscrita en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'edifici de l'Ateneu Celranenc va ser inaugurat l'any 1913. És una construcció de línies clarament modernistes, distribuïda en dos cossos. El primer, de majors dimensions, és una gran sala d'una sola planta i golfes que s'obre a l'exterior mitjançant una sèrie de finestrals allargassats a la façana, a banda i banda de la porta. Aquesta era abans una gran obertura d'arc rebaixat, però reformes posteriors la van empetitir i hi van construir una tribuna avançada a sobre, suportada amb dos pilars quadrangulars. La cornisa, inicialment amb un seguit de respiralls allargassats i avui cega, té la forma d'una elegant línia corba. Adossat, hi ha l'edifici del bar, de menors dimensions, que s'obre a l'exterior amb una porta i dos finestrals laterals encabits en un gran arc de punt rodó. La segona planta, amb finestres quadrangulars, hi fou afegida més tard. El conjunt de l'Ateneu està lleugerament enlairat i s'hi accedeix per unes escales que menen a una terrassa amb balustrada, construïda més tard.
El 14 de maig de 1912 es va redactar la constitució de la societat de "El Ateneo Celranense" amb una finalitat sociocultural i recreativa pels treballadors de la fàbrica Pagans. Formaven part de la junta constituent els Srs. J. Romagós, Joaquim Mitjà, Teòfil Mallorquí, Josep Calvell, Pere Bonavia, Pere Pagans i Narcís Amalrich. Com a punts importants d'aquest reglament, i per conèixer millor la finalitat d'aquesta associació, cal destacar la redacció de l'article 1r del capítol I, on es diu que la constitució de "El Ateneo Celranense" es va realitzar amb l'objectiu de fomentar la cultura i procurar diversions honestes. Aquesta societat estava formada per accions amb la finalitat de tenir un local propi, que interinament es va establir en el carrer de la Carretera núm. 8 i després en l'edifici que es construí per aquest motiu en un solar de l'extrem del carrer Major, que confrontava a l'est amb Pere Medinyà, al sud amb Josep Ventura, al nord amb els hereus de Catalina Renart Baixas i a ponent amb el carrer Major. En el segon article declara la facultat de la junta directiva per emetre accions i per atorgar permís perquè en el local social puguin fer-se concerts, conferències de divulgació científica, funcions teatrals i balls de societat. Una de les finalitats que també va tenir va ser el servei de biblioteca, que va arribar a tenir uns 1000 volums.
En aquella època va haver-hi un altre edifici amb la mateixa finalitat, en el carrer Major, tocant a la Plaça, i que era propietat de "Can Cors". Aquesta família figurava entre els principals terratinents del poble, i molta gent els treballava les terres de forma assalariada o com a masovers d'alguna de les seves propietats. Aquest local del carrer Major era el centre cultural de tots els treballadors relacionats amb aquesta família, i l'"Ateneo Celranense" era el centre cultural dels treballadors relacionats amb la fàbrica. Amb aquests centres la gent del poble es va trobar dividida culturalment i socialment en dos bàndols.
Posteriorment, també s'hi va construir un cafè per als treballadors de la fàbrica, del qual es feia càrrec abans de la guerra el Sr. Joan Torrent Fulcarà, que era fuster de la fàbrica. En aquest cafè hi havia una de les primeres ràdios, possiblement la més antiga que hi va haver al poble. Era un aparell de galena molt antic, proveït amb els auriculars necessaris per sintonitzar les emissores. D'aquest aparell, per afició, se'n va cuidar molt de temps el metge de la fàbrica, el Sr. Romagós*.
Durant la Guerra Civil Espanyola, l'Ateneu fou un centre on arribaven peces d'avió de la Unió Soviètica, que s'empraven per muntar-hi els caces anomenats mosques. Des de l'espai que van obrir darrere l'escenari del cine, un camió arrossegava els avions ja muntats fins al camp d'aterratge, que estava situat on avui hi ha el Polígon Industrial. Allí els provaven i, si funcionaven, ja en sortien volant.
Aquest local, ja després de la Guerra Civil, l'any 1945, va passar a ser de propietat privada, mitjançant una subhasta pública. Durant aquests anys va servir com a sala de ball i cinema, principalment. Poc altre tipus de distracció podia escollir la gent, perquè quasi no n'hi havia i, a més, les butaques de la majoria de la població estaven foradades.
Per això, el cervell del personal s'enviava una doble ració de pel·lícules, que massa vegades tenien arguments capciosos. Això no obstant, els temps gloriosos de la competència van tornar a Celrà, per bé que ara amb canvis substancials. A la dècada dels 50 als 70 es projectaven dues pel·lícules i el NODO els dies festius.
A principi dels 70 se'n va fer càrrec la Unió Cultural i Esportiva Celrà a l'entrada del qual quatre anys abans del 20-N, anomenant-lo "El nostre cafè". El cinema va continuar, fent una mateixa programació per al Casal de Bordils, l'Ateneu de Celrà i can Pagès de Flaçà. Però els temps eren durs i l'inici de petita cadena de cinemes es va quedar en una temptativa que va aguantar fins al 1975. Aquesta data encara se'ns fa més significativa si pensem que, pam més pam menys en aquella època, la sala es va reconvertir en un bingo, que tam-bé va fer figa al cap d'un parell d'anys. Llavors, en Narcís Combis Puntí ho va agafar fins al maig del 1983, en què el cinema a Celrà va fer la fi que en Cagaelàstics havia fet 8 anys abans ....**.
Actualment, es correspon a l'edifici municipal de l'Ateneu, on, després d'una important remodelació portada a terme l'any 1992, s'hi duen a terme activitats socials i culturals.
*Josep Micaló Perich. La fàbrica Pagans de Celrà, 1902-2002. Retalls d'història, arquitectura, tecnologia i societat. Taller d'Història de Celrà. Celrà. 2002. 68-71.
**La Llera del Ter. Quan el cinema no es veia a la tele. De l'Ateneu a can Cors: una rivalitat que va dur el cinema a Celrà. Revista número 1, juny de 1996.